No hi ha dret a no tenir drets

No hi ha dret a no tenir drets

“És millor encendre una espelma que maleir la foscor”, entenia Eleanor Roosevelt, la gran impulsora de la Declaració Universal dels Drets Humans. Activista i delegada dels Estats Units a les Nacions Unides, Roosevelt va participar en la redacció d’aquest manifest i va exigir que se’n substituís la frase “tots els homes” per “tots els éssers humans”. Una decisió que, amb la vigència de les violències masclistes, les desigualtats de gènere i les xarxes que esclavitzen dones i nenes, tenim el deure de continuar reivindicant.

Si bé aquests acords s’estableixen en un context geopolític acotat, un cop acabada la II Guerra Mundial, avui encara es menystenen els drets humans a bona part del planeta. És cert que l’incompliment no passa desapercebut i, sovint, la comunitat internacional en denuncia la vulneració, però continuem movent-nos entre escenaris encara massa lúgubres.

Els drets humans són universals, malgrat que aquesta universalitat no s’accepta arreu i que hi ha tot un catàleg d’inestabilitats i desequilibris. Hi ha estats que hi atempten clarament en contra, i el tracte de les persones refugiades n’és un exemple, arribant a tal extrem que fins i tot s’ha estès la criminalització d’aquelles persones que intenten salvar vides en alta mar, en les fronteres i en els camps d’acollida.

La llista és llarga (podríem parlar de Síria, Colòmbia, la República Democràtica del Congo) però seria absurd mirar només cap enfora i no denunciar què succeeix a casa, on hi ha múltiples violacions de drets: dones víctimes de violència de gènere estructural, menors que viuen en risc de pobresa (28,6% a Catalunya) o la recentment aprovada ‘llei mordassa digital’.

A Catalunya també patim una situació difícil d’imaginar en ple segle XXI i al cor d’Europa: l’existència de presos i preses polítics i líders a l’exili. Malauradament, aquesta injustícia és només un indicador del moment que estem vivint. L’abast de la degradació de la democràcia, dels drets i les llibertats fa que aquests no estiguin garantits i que es generi inseguretat. Qui no ha sentit por a l’hora de manifestar-se aquests últims mesos? Qui no s’ho ha rumiat mai a l’hora de fer una piulada a Twitter? O a l’hora de defensar determinades idees polítiques? Davant d’aquests reptes, no podem permetre anar cap enrere i, per tant, cal treballar per evitar que les conseqüències per a l’estructura democràtica i per a la desafecció de les noves generacions siguin irreversibles.

Aprofitant el Dia Universal dels Drets Humans que es commemora avui, com a Govern reiterem la defensa i promoció dels drets polítics, civils, econòmics, socials, culturals o ambientals. Un repte que és global i que afecta tothom. Catalunya no renuncia a encendre les espelmes que calguin i, per tant, a defensar la universalitat dels drets humans tot i els múltiples intents de minar-los.

Defensar les tesis d’Eleanor Roosevelt és lluitar per un sistema plenament democràtic, on el que prevalgui sigui l’expressió lliure de la gent i no la repressió o les traves administratives dels estats. Aquesta és una consigna que ens concerneix a tots i, per tant, és també un repte de tots els demòcrates europeus. Perquè no hi ha dret a no tenir drets. No ens ho podem permetre.