Seleccionar página

Catalunya ja no és un afer intern

Catalunya ja no és un afer intern

(Article publicat al diari El Punt Avui)

Per segona vegada en poques setmanes, el Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària de les Nacions Unides s’ha tornat a pronunciar sobre la situació dels presos polítics. Igual que va fer el mes de maig amb Junqueras, Sànchez i Cuixart, ara aquest comitè d’experts independents de l’ONU reclama la llibertat immediata de Forn, Romeva, Bassa i Rull, l’inici d’una investigació exhaustiva sobre la seva privació de llibertat i una indemnització econòmica.

En pocs mesos, hem vist manifestos de senadors i alcaldes francesos, de la societat civil italiana i d’intel·lectuals portuguesos. Hem vist pronunciaments als parlaments d’Islàndia i de Mèxic, i com el cas català era motiu de debat al Bundestag alemany. Hem vist declaracions al Consell d’Europa secundades per eurodiputats populars, socialistes i de l’esquerra europea.

Hem vist també com la situació dels tres eurodiputats catalans marcava la jornada de constitució del Parlament Europeu i plantejava un debat de fons: volem un Parlament realment sobirà o sotmès a les traves administratives d’un dels seus estats membres?

I ara tornem a veure com el principal organisme internacional en matèria de drets humans reclama d’una manera taxativa la llibertat immediata dels presos polítics. L’any 2017, els dictàmens d’aquest grup de treball van suposar que 30 persones fossin alliberades pels governs de països com ara Cuba, França, Israel i Turquia. El govern espanyol, mentrestant, ha preferit fer ostentació de les seves peculiars formes diplomàtiques posant en qüestió l’honorabilitat d’aquest comitè d’experts.

En vista d’això, des del govern de Catalunya continuarem confiant en les Nacions Unides i donant compliment a les consideracions del Grup de Treball sobre la Detenció Arbitrària, que demana difondre les conclusions del dictamen per tots els mitjans i de la manera més àmplia possible.

Els que dubten de l’honorabilitat de les Nacions Unides són els mateixos que continuen defensant que el cas català és un afer intern del Regne d’Espanya, malgrat una realitat que és cada dia més evident. Mentre Borrell s’obstina a negar l’existència de presos polítics i s’inventa campanyes de publicitat per millorar la imatge d’Espanya, la qüestió catalana truca cada dia a més portes internacionals. I així, fent camí, avancem.