Seleccionar página

Actuar al cor de Barcelona

Actuar al cor de Barcelona

L’any 1989 vaig fer una aposta personal i vaig decidir traslladar-me a Ciutat Vella. Recordo com si fos avui que, quan vaig fer la primera visita al pis acompanyat de l’agent immobiliari, hi havia una persona punxant-se a l’escala de l’edifici. Era finals dels 80, una dècada especialment dura pel que fa al consum de drogues. A Barcelona, aquesta crisi va colpejar especialment zones com Ciutat Vella, el cor de la nostra ciutat.

Fa unes setmanes, fent un recorregut pel barri amb veïns del Raval, vaig tenir la sensació d’haver tornar a la Barcelona dels anys 80. Sorolls, baralles, xeringues pel terra, portes rebentades, amenaces, por… Viure a Ciutat Vella s’està tornant a convertir en una heroïcitat per culpa del tràfic de drogues i dels tristament cèlebres narcopisos. Els veïns fa més d’un any que alerten d’una situació que s’està tornant cada dia més insostenible, i clamen perquè el govern de la seva ciutat assumeixi les seves responsabilitats.

Al darrer ple municipal, Esquerra Republicana vam presentar una bateria de mesures per actuar d’una vegada per totes al Raval. En concret, vam proposar un increment de la pressió policial amb patrullatge les 24 hores, augmentar els recursos i els efectius i, a mig termini, implementar els agents de proximitat. A més, vam reclamar que es convoqui urgentment la Junta Local de Seguretat i el Consell Ciutadà de Seguretat; un consell on s’hauria de convidar els veïns i els representants de tots els partits. Per últim, vam demanar també que el govern arribi a acords amb els propietaris, grans i petits, perquè són els primers interessats a gestionar i conservar les seves finques.

Per sobre de tot, però, el govern de la ciutat ha de ser capaç d’arribar a acords amb sí mateix. No té nom que l’Ajuntament tingui propietats municipals buides o ocupades i en tingui coneixement per la premsa. Carrer Sant Ramon 1, carrer de l’Om 9, Reina Amàlia 10, Robador 35… Com s’entén? Quina justificació té que l’Ajuntament tingui pisos municipals buits amb la crisi d’habitatge que pateix la ciutat? Se’ls descontrola la ciutat i, fins i tot, la seva pròpia casa. No té nom.

Reclamo al govern municipal que canviï la seva actitud i passi a l’acció d’una vegada. És absolutament injust i sense sentit que els veïns del Raval hagin de carregar responsabilitats que no els pertoquen, com ara ocupar pisos per evitar l’entrada de narcotraficants o tapiar finques que estaven ocupades per traficants de drogues. La negligència en la gestió fa mal a la ciutat, però sobretot fa mal als veïns de Ciutat Vella.

El Raval i Ciutat Vella són el cor neuràlgic de Barcelona, un barri sense el qual la nostra ciutat perdria bona part del seu sentit. Actuar-hi, doncs, és una obligació de qualsevol responsable polític que estimi la ciutat. Les propostes són damunt la taula, només cal un govern valent i rigorós que les apliqui. Els veïns ho reclamen i s’ho mereixen; Ciutat Vella ho reclama i s’ho mereix.

Enviar comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada.